Origen. Que no nos engañen

Jo no sóc amant de pel·lícules de ciència-ficció ni dels efectes especials impressionants, jo més aviat sóc afí a les pel·lícules d'històries senzilles i quotidianes amb personatges reals i propers; però aquest cap de setmana la Marta va aconseguir enredar-me per anar a veure Origen (que no nos engañen, que nos digan la verdad...).

Reconec que em vaig deixar enredar sota la premissa que molta gent ens havia dit que estava bé i que, a més, la resta de la cartellera la teníem ja pràcticament vista.

Al principi em va costar moltíssim situar-me i entendre el fil argumental d'Origen. Vaig trobar-la un pèl llarga i fins i tot en un parell d'ocasions vaig estar a punt de quedar-me fregida a la butaca del cinema. A més, pel meu gust té un final que no acaba de deixar les coses clares, però entenc que enlloc no diu que sigui necessari o indicatiu de qualitat el fet de deixar les coses clares als finals.

Malgrat tot, em van al·lucinar els efectes i els escenaris. Vaig gaudir donant un pas més enllà en la realitat i les seves possibilitats. Va aconseguir mantenir-me encuriosida per veure l'última escena (la trama guanya ritme al seu desenllaç). I reconec que hi deu haver una feinada increïble rere una pel·lícula d'aquestes característiques.

Per tot això, en termes generals, em va agradar, em va impressionar, i em va alimentar la imaginació. Li dono un tres:

I aprofito per a recordar-vos que encara sou a temps d'anar a veure Phillip Morris, ¡Te quiero! :-p