Als 13 anys vaig descobrir Woody Allen amb "La rosa porpra del Caire". Em va encantar i vaig començar a seguir-li la pista any rere any i revisant via tele o VHS les pel·lícules que no havia pogut veure al cine. En aquella època esperava ansiosament l'estrena anual del Woody i després de veure-la m'al·lucinava que fos capaç d'encadenar una obra mestra darrere l'altra. Un autèntic geni, vaig pensar! "Hannah i les seves germanes", "Setembre", "Una altra dona", "Delictes i faltes", "Misteriós assassinat a Manhattan"...i tot això després d'haver fet "Manhattan", "Annie Hall", "Interiors" o "El Dormilega"!
Però suposo que tots els genis passen males ratxes i el meu adorat Woody va baixar en el rànking dels meus directors preferits per culpa de films com "Un final made in Hollywood", "Melinda i Melinda" o "Qualsevol altra cosa". Fins arribar a la nostra època, amb un Allen irregular capaç de fer una meravella com "Match Point" i un bòdrio com "Vicky Cristina Barcelona". De manera que ara vaig al cinema i no sé què em trobaré.
"Coneixeràs l'home dels teus somnis" em va agradar. Molt. Em van agradar els actors, sobretot el Hopkins fent de Woody, la Gemma Jones i el Josh Brolin. Em va agradar la música (sempre impecable, fins i tot en les pelis més fluixes). Em van agradar l'argument i el guió, amb aquella manera que té el Woody Allen de parlar de les conseqüències dels nostres actes, què hauria passat si..., la gent sense escrúpols i si són (o no) castigats pel què fan (com a Match Point o Delictes i Faltes). Aquest cop ha tornat a ser el Woody Allen genial.
A veure què tal la que fa amb Mme Sarkozy. Ai!
La meva valoració és de:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada