Era l'esdeveniment de l'estiu. Les expectatives eren molt altres, no només per poder gaurdir en directe de les cançons que tant m'havien agradat de lúltim disc de l'uruguaià Jorge Drexler, "Amar la trama", sinó per resoldre la incògnita de si finalment veuríem la seva parella, la Leonor Watling, sobre l'escenari amb ell.
No sé perquè, jo ja tenia el concert planificat prèviament al cap: per quina cançó començaria, quin acompanyament musical tindria, la il·luminació... El resultat va ser totalment diferent i, després d'un moment de des-concert (mai millor dit, si fem com el Drexler i juguem amb les paraules), vaig acabar pensant que la proposta del Drexler m'agradava més que la meva.
Les cançons noves s'intercalaven amb les més antigues, que jo no havia escoltat mai i que em van agradar tant o més que les altres. El Drexler, genial i xerraire. Els músics que l'acompanyaven, impressionants. L'auditori, cigonyes incloses, un "marco incomparable", com se sol dir. Fins i tot la pluja va respectar el concert i només ens va privar d'algun bis més.
La Leonor? No va aparèixer. És el què té estar a Peralada només "de paso"...(chist).
Li poso:
1 comentari:
M'encanta el teu txist!!!
Publica un comentari a l'entrada