Origen, només pel fet de ser d'aquest gènere ja em va agradar. Té un argument enrevessat, d'aquells que et fan pensar "no entenc res, però suposo que ja m'ho faran entendre", diversos girs i cops d'efecte (fàcil en pel·lícules que van de somnis o d'anades i vingudes en el temps), alguns efectes especials sorprenents de ciutats de es dobleguen o escenes de lluita en gravetat zero, i personatges amb un mínim de profunditat. Els ingredients perfectes per una tarda de diumenge.
Quan va acabar, després de dues hores i mitja (potser massa per alguns) em vaig quedar bé, satisfeta amb l'acció i contenta d'haver acabat entenent la pel·lícula. És d'aquelles que, si vols, pots seguir girant i girant el final amb algunes possibilitats diferents, però no em ve de gust donar-li voltes, va acabar "així" (no, no patiu, que no us dic el final) i ja està.
El Caprio, bé, com gairebé sempre (què passa? A mi m'agrada!). Ellen Page, bé, amb aquell mix entre encantadora i inquietant. Marion Cotillard, perfecta.
Dubto entre 3 i 4 xocolatines, però com que avui no em sento tan generosa com altres vegades, es queda en 3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada