Tenia molt ganes de veure en Jorge Drexler en directe, però reconec que el fet d'haver llegit que en d'anteriors ocasions l'havia acompanyat la Watling (junts han gravat algunes cançons), va convertir el concert en una espera contínua, cançó rere cançó, d'un fet que no es va arribar a produir mai. De tota manera, però, aquesta va ser la única decepció que em va aportar l'espectacle, perquè la resta tot van ser bones sensacions.En Drexler va ser molt enrotllat. Va tocar cançons del darrer disc i també d'anteriors, va tenir la complicitat dels seguidors més fidels, va venir acompanyat d'uns músics i una instrumentació hipnòtica (quina cosa, el Theremin!), va despertar-me l'interès per cançons que als discos m'havien passat desapercebudes, i va aconseguir que només plogués fins als cinc minuts abans de començar el concert i just a partir del segon bis, tot un repte.
Jo no en sé de tocar la bateria, però el bateria que l'acompanya és un geni.
El Castell de Peralada i la seva organització s'emporta un excel·lent: tot molt ben indicat i coordinat des d'hores abans que comencés l'espectacle. Cap aglomeració enlloc i el públic totalment preparat i equipat davant la possibilitat de pluja.
Una vetllada durant les vacances d'estiu per recordar.
Li dono quatre M&Ms:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada