![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLUeWTQfOvNaMXfAQH-pEgBpa6rjPaoq3BIy2EmghbfrmCi0orTBGZvT7aod-pen8YqGSjufnRVxg-byUZrrmDkPtYtGGJHwE2TL8AvjlhwEUFoMwPGkeqHcGXl0oIOYWKTLiGVZ8Vtdo/s200/%C3%ADndice.jpg)
En Drexler va ser molt enrotllat. Va tocar cançons del darrer disc i també d'anteriors, va tenir la complicitat dels seguidors més fidels, va venir acompanyat d'uns músics i una instrumentació hipnòtica (quina cosa, el Theremin!), va despertar-me l'interès per cançons que als discos m'havien passat desapercebudes, i va aconseguir que només plogués fins als cinc minuts abans de començar el concert i just a partir del segon bis, tot un repte.
Jo no en sé de tocar la bateria, però el bateria que l'acompanya és un geni.
El Castell de Peralada i la seva organització s'emporta un excel·lent: tot molt ben indicat i coordinat des d'hores abans que comencés l'espectacle. Cap aglomeració enlloc i el públic totalment preparat i equipat davant la possibilitat de pluja.
Una vetllada durant les vacances d'estiu per recordar.
Li dono quatre M&Ms:
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE3qAnDCKKiK5h7QmWOmrWlwnZpj9GYJEjwfj6FTAnAqzk3mcxg1M_TAZ3HI2Nno6cipmK0TWIrdHTxhFVBLW3pj-CtXRkjj-9e38VRVIkQKdo493JjpDQh-2fDhW1p_OcydxcnnB5tt0/s200/4punts_2.gif)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada