[s. XXI; del ll. punctum 'punxada; punt, pic'] m ANAT ANIM Punt intermig d'opinió capaç de fer que una relació trobi l'èxtasi

21 de jul. 2010

Espai Menorca. Cercant s'illeta

Dissabte passat vam voler provar aquell restaurant que ens va cridar l'atenció des del primer dia que hi vam passar per davant: Espai Menorca.

D'entrada ens vam trobar un local completament buit; tot i així, vam voler pensar que entre la crisi, el tipus de negoci i les vacances, senzillament es devia tractar d'una nit fluixa. Ens va atendre un servei perillosament proper i simpàtic que ens va deixar triar d'entre totes les taules del local, sense ni tan sols acompanyar-nos a prendre lloc.

L'espai em va agradar, la televisió un pèl massa alta pel meu gust però una decoració amb un aire entre modern, retro i agradablement descuidat i familiar. El cuiner es va prendre la llibertat d'assessorar-nos adequadament sobre la quantitat de menjar que demanàvem però també de canviar-nos, en l'últim moment i sense consultar-nos-ho, les albergínies que havíem demanat per la sípia, al·legant que ens agradaria més. Perillós.

Això sí, el menjar molt bo. D'entrada una amanida "Espai Menorca" per compartir, amb formatge menorquí, nous i vinagreta de mel. De segon, una selecció dels platets de la carta: patates braves (entenc que siguin l'especialitat de la casa), samfaina i l'esmentada sípia amb pèsols. Torrades de pa amb tomàquet per acompanyar-ho tot i dues copes de vi blanc. La samfaina és el que més em va agradar de tot.

Val a dir també que tot aquest menjar no em va deixar espai per als postres. M'hauria agradat tastar una porció d'ensaïmada o un pastisset que m'evoqués la meva estimada Menorca, però no m'hi vaig veure amb cor. Així que enlloc de postres vam demanar dos tallats, però sens dubte el cafè no és el punt fort de l'Espai Menorca ja que més aviat van resultar dos gots de llet calenta amb unes gotetes de cafè.

La nota còmica final va ser que, havent triat -d'entre totes les taules del local- la taula situada al costat de la finestra, el nostre cuiner no va pensar-s'ho dos cops abans d'abaixar-nos la persiana quan encara érem pels tallats. No sé si es va tractar d'una estratègia del tipus "encendre els llums de la discoteca" o d'un encarregat un pèl cap quadrat amb els horaris i les seves tasques associades.

Amb tot, vam sopar bé i a bon preu, i s'emporta un tres: