
Tres hores i mitja de música i històries que em van sorprendre i atrapar. La sorpresa va venir perquè em pensava que després de quatre o cinc cançons ja en tindria prou, però, en canvi, em van passar volant i fins i tot diria que se'm van fer curtes. Vaig caure irremeiablement en la trampa Ismaeliana, fan fervent a la cacera d'un autògraf amb nocturnitat i traïdoria.
Genial, la veritat. Falta veure (tot i que segur que serà així) si el nivell es manté tan alt un cop viscuda "la primera vegada".

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada