![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPeK7QCkenKkhVTtgtcrdFCKfbdAyYnJWReUWVSu6HllaxAOJ6hClamdoKSWCvkJAKmidOPJgD5Ez3xvZ6KHIDgsNvrC0HepedyVRjZm8jxUgkQMWBA4I2hpETUFPt2HDGhw9ecDv2RCI/s200/ismael_mireia.jpg)
Són moltes les persones que, quan faig palesa la meva admiració pel cantant, em diuen que es tracta d'un músic trist, depriment o fosc. Jo crec que, més enllà de les paraules tristes, de les seves cançons en podem extreure molta poesia i sobretot unes ganes tremendes de mirar al futur, a la utopia, a la serenitat, a la justicia, als sentiments més purs i a la bellesa en essència. En paraules de l'autor, "a pesar de que el reloj consuma nuestras horas y el tedio congele nuestros sueños. O por eso. Memento vivere".
I parlant del concert, com és habitual en l'artista, al llarg de tres hores i mitja d'espectacle cantant i músics van seguir un fil conductor portat a terme no només a través de les cançons, sinó també a través de les històries que un Ismael proper ens explica entre tema i tema, deixant palesa una vessant còmica sovint sorprenent i una posada en escena acurada i meticulosament lligada i desenllaçada. Per cert, en d'altres ocasions he repetit concerts en diferents moments de la mateixa gira i, oh, sorpresa, els acudits i les històries que lliguen el fil conductor canvien.
Important, sota el meu parer, destacar també la professionalitat i qualitat dels habituals músics que l'acompanyen: un Fredy Marugán virtuós de les cordes i un Javier Bergia únic en la seva espècie. En aquesta ocasió el grup fa pública la incorporació de la vocalista femenina Melina Liberati.
Total, que n'estic enamorada i per a mi s'emporta un excelent:
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC5OS9TcoRqlr_aQBxAUhgCA1xyVqBalQWFqb55ZutfoU8QuaJauWMKXdBimus4H1BIViAZ2ppB9gxsHHoWp8ctKLpoRROgcJbAv00svaEywjuJdYR0z_sE-Zj4SdBVcWpNTtR6V7g718/s400/5punts_2.gif)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada