Què dir de l'Ismael Serrano, el meu amor platònic per excelència. En aquesta ocasió, el va portar a l'Auditori de Barcelona la presentació en directe del seu darrer àlbum, "Acuérdate de vivir".Són moltes les persones que, quan faig palesa la meva admiració pel cantant, em diuen que es tracta d'un músic trist, depriment o fosc. Jo crec que, més enllà de les paraules tristes, de les seves cançons en podem extreure molta poesia i sobretot unes ganes tremendes de mirar al futur, a la utopia, a la serenitat, a la justicia, als sentiments més purs i a la bellesa en essència. En paraules de l'autor, "a pesar de que el reloj consuma nuestras horas y el tedio congele nuestros sueños. O por eso. Memento vivere".
I parlant del concert, com és habitual en l'artista, al llarg de tres hores i mitja d'espectacle cantant i músics van seguir un fil conductor portat a terme no només a través de les cançons, sinó també a través de les històries que un Ismael proper ens explica entre tema i tema, deixant palesa una vessant còmica sovint sorprenent i una posada en escena acurada i meticulosament lligada i desenllaçada. Per cert, en d'altres ocasions he repetit concerts en diferents moments de la mateixa gira i, oh, sorpresa, els acudits i les històries que lliguen el fil conductor canvien.
Important, sota el meu parer, destacar també la professionalitat i qualitat dels habituals músics que l'acompanyen: un Fredy Marugán virtuós de les cordes i un Javier Bergia únic en la seva espècie. En aquesta ocasió el grup fa pública la incorporació de la vocalista femenina Melina Liberati.
Total, que n'estic enamorada i per a mi s'emporta un excelent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada