Espai Menorca. Ni bueno ni malo, sino todo lo contrario

Sopar per dues a l'Espai Menorca. Com que som fans d'aquesta illa ens venia molt de gust envoltar-nos de menorquitat. Vam fer una reserva però no calia perquè teníem el restaurant per nosaltres soles. Ens va rebre un cambrer/cuiner xistós que vam trobar una mica massa intrusiu, ja que va decidir unilateralment que de segon més ens valia triar la sèpia amb pèsols que les albergínies farcides.

El menjar, tret de la sèpia que estava un pèl dura, estava molt bo, començant per les braves especialitat de la casa i passant per una samfaina que va durar mig minut al plat. Vam quedar tan tipes que no vam poder amb les postres i vam passar directament al cafè.

El vi, normalet. Vam preguntar si tenien ampolles petites (una havia de conduir) i ens van dir que no, sense donar-nos alternativa. En demanar si servien copes, ens van dir que sí. Tampoc costava tant dir que servien copes si no volíem ampolla gran, no?

En definitiva, el menjar força bo però no va ser res que les extraordinàries dots culinàries de ma mare no puguin superar fàcilment. L'espai, una mica deixadet però en línia amb l'ambient menorquí (amb aquell rastre d'òxid que tenen totes les poblacions marines). El servei, millorable (tot i que ell segurament es pensa que és el millor cambrer del món). Vaig trobar a faltar que parlessin menorquí, això sí.

Res va ser desastrós, al contrari, però no sé perquè em sembla que no hi tornarem...